Ser i pertànyer al barri: arriba el segon capítol de Les coses bones de la vida

“Yo soy Yolanda. Hasta hace poco era una vecina más del barrio. Ahora… Soy muchas cosas”. Així es presenta la Yolanda, una veïna del barri de Besòs-Maresme que ens explica com la seva vida s’ha transformat des de que s’ha implicat activament en la vida del seu barri: “antes estaba sola, ahora simplemente vivo sola”. Amb aquesta frase ens resumeix perfectament el títol del segon capítol de Les coses bones de la vida: Arrels, o com és d’important l’espai on vivim per teixir comunitat, per relacionar-nos entre les veïnes i els veïns. L’acció és també un dels motors del tapís comunitari que conforma un barri, doncs, és fent i participant en les seves diverses activitats com podem començar a sentir que en formem part.

Les coses bones de la vida passen, sobretot, quan la compartim amb d’altres persones. Quan la nostra vida quotidiana manté un lligam amb el lloc on vivim, els nostres barris. Vivim col·lectivament i això ens fa teixir relacions, complicitats, confiança. Tot plegat amb la voluntat de millorar les condicions de vida dels barris i teixir una societat més justa i democràtica. Tot això és el que anomenem Acció Comunitària. Les coses bones de la vida, una mini sèrie sobre l’Acció Comunitària a Barcelona, ja ha estrenat el seu segon capítol. En ell, com us dèiem, hi coneixereu la Yolanda, però també la Hanan, la Loli i les diverses veïnes que comencen a conèixer millor el lloc on viuen. Són les històries que canvien la vida d’una persona, de dues, de tres, la d’una veïna; i també la d’un barri en una comunitat.

Una mirada, femenina

Si alguna cosa ens ensenya també aquest segon capítol de Les coses bones de la vida és que l’Acció Comunitària al barri té nom de dona. Són les dones, majoritàriament, les que participen d’una manera activa en les diverses activitats que sorgeixen del Pla de Barri, però també del Centre Cívic del Besòs i les diverses entitats i col·lectius del territori: la taula de convivència que forma part del pla comunitari; el Grup Barri Net que participa en l’espai de reciclatge de la brossa i en el que la Hanan en destaca que també hi participen homes; l’Associació de Dones Àmbar Prim; la Colla Gegantera; o el taller de costura que organitza cada any la Passarel·la Intercultural i Feminista.

La Passarel·la, precisament, és un dels espais que mostren en primera persona la força transformadora de l’Acció Comunitària. Perquè tot plegat passa al davant i al darrere de la desfilada on cada dona, vingui d’on vingui, té un espai i un moment de ser una veu activa. La Passarel·la es converteix així en un altaveu perquè cadascuna pugui dir el que pensa, el que sent, el que vol expressar. Una activitat que busca la inclusió de tothom: no importa d’on ets, d’on vens o la teva orientació sexual. “La Passarel·la fa que ens coneguem”, puntua una de les veïnes que en forma part. I és que el backstage és tant o més important que el que serà visible. Darrere, entre vestidors, és on es teixeixen les autèntiques relacions: compartir, confiar, reconèixer-se.

El més important, però, és que acabada la Passarel·la, aquesta continua. I ho fa durant la vida quotidiana del barri, als carrers, en les relacions de veïnatge que s’han teixit i que poc a poc es consoliden.

Podeu saber més coses del segon capítol de Les coses bones de la vida, a través d’aquest enllaç.

Imatge
Coses bones vida